El Recinte de l'Escola Industrial de Barcelona. Arquitectura per a la indústria, la universitat i els serveis (1870-2020) / Ramon Graus, J. Rosell, Montserrat Villaverde Rey
Graus i Rovira, Ramon


Barcelona : Diputació de Barcelona, 2021
280 p.
ISBN 9788419091086

Els cent cinquanta anys del recinte de l'Escola Industrial són un testimoni de primera mà de la trajectòria històrica de la ciutat de Barcelona i de tot Catalunya. Des dels inicis, quan la fàbrica tèxtil de la família Batlló es trobava als afores de Barcelona, fins al recinte actual, molt més obert, d'ús públic i enclavat en ple Eixample, transcórre un segle i mig que ha vist la puixança del a Catalunya del tombant de segle, l'esclat modernitzador de Prat de la Riba i la Mancomunitat i el de la República, així com els passos enrere forçats i violents de la dictadura de Primo de Rivera, breu però nociva, i la de Franco, una llarga nit de regressió social i política. Durant les últimes dècades, la recuperació democràtica ha permès donar un nou impuls, irreversible, al projecte de l'Escola Industrial, ara bolcat en el servei públic i l'atenció a la ciutadania. La Diputació de Barcelona, ja present en els esforços pioners de Prat de la Riba, ha pilotat aquesta nova etapa. Aquest llibre és una edició revisada i ampliada de la segona part de l'Escola Industrial de Barcelona (1904-2004): cent anys d'ensenyament tècnic i d'arquitectura. (Editorial).

Grup escolar a Sitges (1932-1948) : de Martino a Coderch, passant pel G.A.T.C.P.A.C [Fitxer informàtic] / Iu Bover Arnal ; [dirigit per: Ramon Graus]
Bover Arnal, Iu


2017
Dirigida per: Graus, Ramon. Universitat Politècnica de Catalunya, 2017
1 recurs electrònic
Treball final de màster (Màster universitari en Estudis Avançats en Arquitectura: Teoria, Història i Cultura).

L'objecte d'estudi és un grup escolar a Sitges, on tres generacions d'arquitectes pensen sobre un mateix projecte, i a la vegada pensen què és ser modern. Els quatre protagonistes dels projectes de grup escolar són Josep Maria Martino i Arroyo (1891-1957), del que la immensa majoria dels seus projectes són d'una arquitectura clarament noucentista, tot i que tenia un cert interès per l'arquitectura racionalista, Ricardo de Churruca (1900-1963) i Ricard Ribas Seva (1907-2000), companys del G.A.T.C.P.A.C., on el primer en va ser soci fundador el desembre de 1930 i el segon, més jove, passà d'estar donat d'alta com a estudiant a ser-ne soci director el 3 de març de 1933 i per tant, el projecte de grup escolar de Sitges va ser un dels primers encàrrecs, sinó el primer, que rebia amb possibilitat d'intervenció dins el grup. I per últim, José Antonio Coderch (1913-1984), que proposà una modernitat a través de lo popular i lo domèstic. La preocupació de l'Ajuntament de Sitges per fer realitat el primer grup escolar de la vila i la preocupació per ser moderns és present abans i després de la guerra, tots ells tenen consciència moderna. Martino des d'una modernitat moderada, Churruca i Ribas Seva des de l'avantguarda i Coderch a través del món vernacular. Cal remarcar que tant Josep Maria Martino com José Antonio Coderch van presentar les seves propostes en qualitat d'arquitecte municipal de la vila. Les quatre propostes de grup escolar, mirall de l'arquitectura catalana del període, estan tocades en menor o major mesura pel debat encetat per l'avantguarda dels anys 30, amb totes les seves febleses estructurals.

L'Arquitectura del Mercat del Born / Ramon Graus
Graus i Rovira, Ramon


Barcelona : Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura : El Born Centre de Cultura i Memòria, [2017]
203 p. : il., plàn. ; 26 cm (Mercat del Born, 2) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788491560005

"L'arquitectura del mercat del Born", desenvolupat pel doctor Ramon Graus, aprofundeix en les particularitats i dificultats de disseny i execució d'un mercat que des de la seva obertura va esdevenir un dels grans referents de l'arquitectura del ferro a Barcelona, en bona mesura gràcies al treball de Josep Fontserè. També consten les diverses peripècies viscudes per aquest equipament després que deixés de funcionar com a mercat i el profund debat sobre el seu futur. La troballa i restauració del jaciment arqueològic de la ciutat del segle XVIII representa un punt d'inflexió en tot aquest període que ens porta fins al moment present. (Editorial).

Itineraris arquitectònics de Solsona (1875-1936) / Carles Freixes i Codina ; directors: Jaume Rosell i Ramon Graus
Freixes i Codina, Carles


2011
Dirigida per: Rosell, Jaume; Graus, Ramon. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona. Departament de Composició Arquitectònica, 2011
262 p. : il.
Treball final de grau (Grau en Enginyeria d'Edificació).

Construcción y arquitectura de El Tabaran, Mollet del Vallès, 1919 [Fitxer informàtic] / Derirée Martinez martínez
Martínez Martínez, Desirée


2014
Dirigida per: Graus, Ramon. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona. Departament de Composició Arquitectònica, 2014
1 recurs electrònic
Projecte final de grau (Ciències i Tecnologies de l'Edificació).

El Tabaran de Mollet del Vallès va ser un teatre, un economat i un centre social en un sol edifici construït i gestionat per l'empresa Tenería Moderna Franco-Espanyola. L'objectiu d'aquest treball és contextualitzar històricament la construcció i l'arquitectura de l'edifici i sintetitzar en uns dibuixos els punts fonamentals de la seva construcció. Al seu torn, estem documentant l'edifici amb plànols arquitectònics que no es disposaven en l'arxiu històric de la ciutat, ampliant així la documentació d'un edifici singular de Mollet del Vallès i així mateix un enriquiment personal del coneixement d'un edifici de l'època. Els mètodes utilitzats per a la nostra anàlisi de l'edifici El Tabaran, han estat a través d'una cerca de recopilació històrica, basada en fonts de caràcter públic, com l'Ajuntament de Mollet del Vallès, material d'arxiu històric, expedients de l'edifici, de la Fundació Cipriano García del sindicat Comissionis Obreres, publicacions, etc. Així com informació de caràcter personal, visites a l'edifici, documentació fotogràfica pròpia, entrevistes a persones del poble de Mollet que es van veure involucrades amb l'edifici en algun moment de les seves vides, l'entrevista i material propi que ens va facilitar Jordi Mas Gómez, persona que durant molts anys va participar i va gaudir dels esdeveniments socials del Tabaran. Els resultats han estat una recopilació d'informació, de material fotogràfic de l'època contrastades amb fotografies de l'actualitat i informació obtinguda en les visites in situ acompanyada d'un tècnic de l'Ajuntament de Mollet, propietari actual de l'edifici, obtenint així informació que ens ha permès entendre l'estructura/morfologia de l'edifici, i els seus materials utilitzats en l'època.

Els arquitectes professors, dins i fora de l'escola d'arquitectura (1900-1960) / Ramon Graus
Graus i Rovira, Ramon


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 152 (febrer 2014), p. 5-7 : il. (Temes-2) 
Notes.

Modernització tècnica i arquitectura a Catalunya 1903-1929 [Fitxer informàtic] / Ramon Graus
Graus i Rovira, Ramon


[Barcelona] : Universitat Politècnica de Catalunya, DL 2013
Dirigida per: Hereu i Payet, Pere; Rosell, Jaume. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Composició Arquitectònica, 2012
1 recurs electrònic (720 p.)

La tècnica (el seu poder transformador, però també la fascinació que produeix) és al centre dels debats culturals de principis de segle XX, també als de l'arquitectura. Així, en el cas català, dins del programa cultural noucentista la tècnica jugarà un paper nuclear en la seva tasca modernitzadora i "civilitzadora". Per a copsar l'impacte d'aquestes idees, la tesi desenvolupa tres eixos de recerca paral·lela: a/ sobre l'utillatge mental de l'arquitecte (la seva formació, la recepció del debat forà en revistes i congressos internacionals o l'excursionisme); b/ sobre l'imaginari col·lectiu del catalanisme (el fet vernacle en la transformació del camp català, les propostes per a una "casa" per a la classe mitja i el darrer resplendor d'una arrelada "construcció catalana") i la seva acció política (els conflictes entre noves i velles institucions); c/ sobre la transformació del sector de la construcció (el taylorisme, la introducció del formigó armat i l'assimilació de les estructures d'entramat). En resum, entre 1903 i 1929 es produeix una profunda modernització tècnica de l'arquitectura, malgrat la seva empremta hagi estat mig esborrada pels fets polítics posteriors (dues dictadures i una guerra) i el llarg cicle econòmic depressiu 1929-1952.

Una Relectura del treball de Cebrià Montoliu sobre la ciència cívica / Guim Àlvar Muñoz Fibla ; tutors: Jaume Rosell Colomina, Ramon Graus Rovira
Muñoz Fibla, Guim Àlvar


Dirigida per: Rosell Colomina, Jaume; Graus Rovira, Ramon. UPC. Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona, 2009
1 vol. : il. ; 30 cm
Projecte de fi de carrera. Bibliografia.

L'Escola Industrial de Barcelona (1904-2004): cent anys d'ensenyament tècnic i d'arquitectura / Francesc X. Barca Salom, Ramon Graus Rovira, Guillermo Lusa Monforte, [et al.]



Barcelona : Diputació de barcelona : Ajuntament de Barcelona : Consorci Escola Industrial de Barcelona, 2008
544 p. : il. ; 21 cm
ISBN 9788498032659